Acompanyament Vital en temps de crisi

with No hi ha comentaris

“Ningú es mereix un final així”

“…Els experts avisen que no poder cuidar els malalts, no acomiadar-se i no estar en família complica el dol.”

Aquest és un dels titulars que aquests dies arriben a les nostres mans, a través de la premsa, d’algun dels grups de WhatsApp, o d’un bon amic que pensa amb tu tot dient: “…Ostres i no podeu fer alguna cosa vosaltres que ja en teniu coneixements i experiència?”

I això ens ha fet prendre aquesta iniciativa.

La dimensió del que estem vivint les darreres setmanes, aquesta situació d’emergència, de confinament i pandèmia ens posa al davant una realitat totalment desconeguda fins ara, de la que no en tenim referents als quals demanar ajut o consell, no sabem pas a qui preguntar.

Potser som molts els que en algun moment del dia ens preguntem si estem dins una pel·lícula o si tot això és un somni i que si obrim bé els ulls, esdevindrà una altra realitat.

Són dies on ens podem sentir vulnerables i connectar amb emocions com la por, la tristor o la impotència, i també son dies de dol…

Dol per la pèrdua de la llibertat i moviment, dol per la possibilitat de perdre la salut, i en alguns casos també del lloc del treball.

Però pensem que els dols més punyents en aquests moments són els de les persones que han perdut un ésser estimat, ja sigui als hospitals, sociosanitaris o centres residencials per a gent gran sense la oportunitat de fer un acomiadament en temps i forma adequats.

A la nostra societat la mort és com un tabú, vivim d’esquena evitant parlar-ne. Tenint en compte els processos i les diverses tipologies dels dols, ens trobem davant una situació totalment desconeguda per molts de nosaltres, on la impossibilitat d’acomiadar-nos com “sempre s’ha fet” o com desitjaríem, ens aboca a la dificultat d’iniciar de forma adequada el procés del dol.

La manca de certesa visual, de tocar o acariciar la persona que marxa, de vetllar-la i celebrar el funeral on trobar consol amb amics i familiars, farà que en moltes ocasions quedem ancorats en un estat de dolor i incredulitat on un acomiadament digne de la persona estimada queda posposat.

És de ben segur que en quant es tingui oportunitat podrem rendir-los homenatge, fent tot allò que ens reconforti i que aporti un pessic de dolçor a la trista realitat, i potser algunes persones puguin ja dedicar un temps del seu dia, a recollir i recordar detalls que honorin a qui ja ha marxat.

Com a professionals sabem que el benestar emocional és clau per l’estabilitat de la persona i que tots els canvis de la vida i pèrdues viscudes, grans o petites, impliquen un procés de dol on es manifesten les emocions de forma intensa.

És per aquesta raó que considerem important acompanyar a aquestes persones, amb els sentiments que sorgeixen davant d’aquesta situació.

Un acompanyament laic i respectuós amb totes les creences. Mantenir-nos emocionalment connectats amb d’altres ens ajuda a posar paraules a totes aquestes emocions per poder integrar la elaboració del dol com un procés de la vida.

És per això que ens oferim per facilitar l’acompanyament, que en aquest moment és tan necessari, via telefònica en sessions individuals o en rodes de dol grupals. A generar grups d’ajuda mútua per tal que les persones, d’una forma amable i pròxima, puguin compartir un espai d’harmonia, serenitat i escolta dirigit per professionals específicament formats per l’acompanyament en el dol i la pèrdua, on procurar que se sentin així mes acompanyades.

 

Teresa Sanz i Neus Bosch

Psicòloga i Experta en Intel·ligència Emocional.

Formades en l’acompanyament en pèrdues afectives i el Dol.